Fa uns anys enrere, una colla d'adolescents desllenguats va començar a fer ús d'una expressió que ningú, en un principi, sabia què volia dir exactament: 'V de barrio'. Simplement era una ocurrència, doncs aquest barri -encara que, en realitat, no ho és, de barri- s'anomena Vilafant, i d'aquí la permuta de consonants (b i v) que esdevé, finalment, en un joc de paraules sofisticat i simpàtic. També es diu perquè mola, perquè és una crida al desordre i al dret de trencar amb la lògica (gramàtica, però no només això). Amb el temps, s'ha convertit en una consigna que, sense voler-ho, representa una generació inconformista i capaç de qüestionar, transgredir, capgirar i diversificar els paradigmes socials i estètics. Des d'una aparença afable, transmès de col·lega a col·lega sense més fi que el d'inocular una idea de trangressió, i de dir: Eh! Que les coses no són sempre com et diuen que són! Que pots canviar les coses! Que tens tot el dret, chaval! Es podria entendre com una consigna grollera, i segurament el sector més ranci ho associarà a una irreverència estètica i amb la música rap (sense molt coneixement del que és, el rap). I potser ho és, de grollera, però en el sentit renovador i agitador i reivindicatiu. V de Barrio significa que tot és possible, que els límits te'ls imposes tu i no la gramàtica o els polítics o els snobs o els entesos en art conceptual... i m'agradaria reiterar en la idea de que MOLA! Ara, cal donar sentit a la consigna. Cal farcir la trangressió gramàtica amb més transgressió de tot tipus, doncs tenim el privilegi de haver nascut en un moment de la història on ha esdevingut la finestra més universal de totes, que és internet. Cal dir coses, expressar-se, escriure, dibuixar, il·lustrar, composar, ballar, muntar, idear, desmuntar, destruir i reconstruir.
En resum, que aquí es poden penjar textos, dibuixos i videos.
